Què és la Síndrome d’Asperger – TEA?

Els Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament que tenen el seu inici a la infància i que afecten aproximadament al 1,5% de la població.

Existeix una elevada variabilitat en la presentació d’aquests trastorns, la qual cosa implica que els símptomes es manifesten d’una manera o d’una altra en cada persona distribuint-se en un continu o espectre de menor a major severitat.

Les característiques nuclears del TEA són la presència d’alteracions en la comunicació social i de patrons de comportament repetitius, restringits i estereotipats que dificulten la inclusió i adaptació de la persona al seu entorn social, escolar o acadèmic, laboral o de lleure.

És important tenir en compte que aquestes dificultats poden variar en cada moment evolutiu i que algunes persisteixen al llarg de tota la vida.

La Síndrome d’Asperger es pot considerar un trastorn de l’espectre de l’autisme de severitat lleu o moderada. Es caracteritza, en la majoria de casos, per la presència d’un nivell intel·lectual i de llenguatge dins de la normalitat que coexisteix amb importants dificultats socio-comunicatives i patrons de comportament repetitius.

Algunes de les dificultats més rellevants podrien ser les següents:

Àrea de les Relacions Socials

  • Dificultat per relacionar-se amb els iguals i en la integració en grups o amistats.
  • Mancances o absència en la iniciació i la resposta social, que comporta dificultats per participar en jocs i activitats socials.
  • Escassa comprensió de normes socials bàsiques.
  • Manca d’habilitats socials i de resolució de conflictes interpersonals.
  • Interpretacions errònies de les intencions i el comportament dels altres.
  • Ingenuïtat en la comprensió de les relacions socials.
  • Apropaments socials peculiars o atípics, així com dificultats per adaptar-se als diferents contextos socials.

Àrea de Comunicació

  • Poca comprensió i dificultats en l’ús de la comunicació no verbal (contacte ocular, llenguatge corporal, expressions facials, gestos, distància personal…)
  • Dificultat per mantenir una conversa socialment recíproca, tendència a la unilateralitat, degut a dificultats per alternar els torns de conversa, escoltar, ampliar informació, fer preguntes, etc.
  • Tendència a monopolitzar la conversa sobre els seus temes d’interès, a fer preguntes o comentaris poc apropiats en situacions socials.
  • Interpretacions literals del llenguatge (dificultat per entendre ironies, frases fets, dobles sentits i acudits).

Àrea de comportament, imaginació i flexibilitat

  • Adherència excessiva a rutines o rituals específics no funcionals.
  • Dificultat per interpretar instruccions i normes de forma flexible.
  • Dificultats per canviar la forma de fer una tasca i gestionar els canvis i els imprevistos.
  • Patrons de pensament rígid.
  • Interessos restringits i obsessiu per diferents temes o activitats.
  • Ús repetitiu i estereotipat de joguines i objectes.
  • Moviments inusuals o repetitius de mans, dits, braços o tot el cos.
  • Parla repetitiva, us estereotipat o idiosincràtic del llenguatge

Àrea motora, sensorial i emocional

  • Manca d’estratègies de regulació emocional, baixa tolerància a la frustració.
  • Hi pot haver hipersensibilitat a estímuls sensorials (música, llum, sorolls, textures, roba…) encara que en alguns casos també pot donar-se una hiposensibilitat.
  • Dificultats en la psicomotricitat fina i la coordinació motora, maldestres.
  • Poden tenir dificultats de tipus atencional, en el processament de la informació, en la planificació i organització de tasques, etc.
  • Disminució de l’autoestima i possible presència de trastorns emocionals, com l’ansietat, i la depressió, o d’altres comorbiditats psicopatològiques.